Avui dijous 9 de juny fa 214 anys de l´episodi més sagnant i que més ha marcat la història de l´Arboç.

l'Arboç 
Els Campaners de l´Arboç tornaran a tocar a Sometent i a Foc a partir de 2/4 de 8 del vespre per a recordar la defensa desesperada que varen protagonitzar les arbocenques i els arbocencs. El punt més òptim per escoltar els tocs és la plaça de la Badalota.

L’Arboç, 9 de juny de 2022. Avui dijous 9 de juny, a partir de 2/4 de 8 del vespre, els Campaners de l'Arboç tornaran a tocar a Sometent i a Foc per a recordar la defensa desesperada que varen protagonitzar les arbocenques i els arbocencs tot just farà 214 anys, el 1808, i amb l'esperança que aquest episodi tan trist de casa nostra no s'oblidi mai, i serveixi perquè algun dia no hi hagi més guerres, ni aquí, ni enlloc.

D'aquesta manera, la vila recordarà l'atac furibund de tot un exèrcit napoleònic contra un grapat de sometents arreplegats de diverses contrades, i els pagesos i pageses de l'Arboç encerclats per sorpresa, que van defensar la seva vila, casa seva i les seves vides.

Es tracta del setge i destrucció de la vila, llavors encara emmurallada, a càrrec del gruix de l'exèrcit napoleònic comandat pel general Chabran, que pujaven de Tarragona per a sufocar la revolta dels sometents, i que ja havia causat estralls a l'exèrcit napoleònic uns dies abans al Bruc.

Un petit destacament de l'exèrcit francès que pujava de Tarragona va ser atacat als afores de l'Arboç per una trentena de sometents de Valls i de diversos llocs de comarques i pobles veïns. En arribar el cos de l'exèrcit, els sometents es varen retirar darrere de la muralla de l'Arboç.

En aquell moment el general francès va decidir no cometre cap error com el que va succeir al Bruc, on es va subestimar la defensa civil. Va fer encerclar la vila i no van deixar marxar a ningú. Unes hores més tard Chabran va ordenar entrar a la vila al toc de Mata-Degolla, cosa que significa que no agafarien presoners.

En aquest punt es va iniciar un salvatge atac per part de tropes veteranes i entrenades per a la guerra que es duia a terme als carrers de l'Arboç. L'única defensa eren uns quants sometents i la població civil: homes i dones, joves i vells, armats amb qualsevol estri: ganivets, testos, pedres, falçs...

Mentre això passava, les campanes de l'Església de Sant Julià tocaven a Sometent i a Foc, cridant a tota la població de la contrada a ajudar a la població de l'Arboç, que sistemàticament estava sent saquejada i cremada.

En un intent de silenciar la demanda de reforços que feien els campaners, un canó francès va disparar al campanar sense èxit, ja que no va tocar les campanes, però si va deixar una marca, encara ara ben visible, al campanar dret de la façana principal. Un cop finalitzada la massacre i el pillatge. De bon matí les tropes van marxar cap al nord, deixant un rastre desolador de sang i cendres.

Si visiteu l'Arc de Triomf de París trobareu escrit el nom de l'Arboç en la seva part interior com una de les victòries de les tropes napoleòniques. Una trista victòria d'un exèrcit professional contra una població civil gairebé desarmada.